Quan penso en La Bibliogràfica em venen al cap les associacions originals que la nostra cultura ha atribuït als llibres. La paraula llatina per referir-se a llibre, per exemple, era la mateixa que s’utilitzava per expressar la condició d’ésser lliure. I existeixen pocs projectes, pocs espais, en què la fabricació de llibres sigui en efecte un exercici tan lliure com el de la Bibliogràfica: llibertat de pensament, però també llibertat de dissenys i de formats. Amb tot, però, sabem que llibre ens ve de liber, que era la part interna de l’escorça d’una planta, sobre la qual escrivien els antics romans. Si és així, la tasca de l’Ignasi al capdavant de la Bibliogràfica té igualment tot el sentit del món. Així com l’escorça protegeix i té cura de la planta, afavorint-ne el creixement, també La Bibliogràfica cuida i protegeix les idees, les il·lusions, els imaginaris i els desitjos dels autors, de les escriptores i dels artistes. És un lloc on l’escriptura creix i es ramifica, on l’escriptura estableix connexions a través de les arrels.
Bernat Lladó